Émile Zola. NANA, cap. VI (16-12-2011)

Bona nit. En aquell París de finals del XIX, aristocràtic i burgès alhora, l'escriptor Émile Zola solia passejar el seu grup d'amics del Cercle dels naturalistes pel riu Sena amb una embarcació que no sabem com es deia en realitat, però que un altre escriptor, Maupassant, va rebatejar amb el nom de "Nana". Per què? --“Perquè tothom hi pot pujar, voilà...”, contestava sempre ell.

Si estàs segur d'haver copsat el sentit més mordaç de la resposta, ja no cal que obris les paraules nocturnes  que t'envia avui ÒMNIUM La Selva. És clar que seria una llàstima perquè la traducció de Martí i Pol és esplèndida... 

DESCARREGA EL DOCUMENT

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada